Quan érem petits a qui li agradaven les llenties?? A mi no.Uf quan veia que hi havien llenties ja tremolava, perquè sabia que si no me les menjava per dinar la meva mare me les faria menjar per sopar.
Al cap del anys i de independitzar-te et ve de gust aquelles coses que menjaves quan eres petit. Doncs ara les llenties és un del meus plats preferits, aixó si, fetes a la meva manera.
Bé us començo explicant. ( ja sabeu que jo cuino per dues persones, sempre en faig més perquè en congelo per un altre dia barrejar-les amb arròs)
Ingredients:
Llenties ( como no jeje)
2 morcilles de ceba
1 ceba
2 alls
1 pebrot verd
Una mica de tomàquet triturat
Un parell de fulles de llorer
I aigua per bullir.
Preparació:
Mentre tenim les morcilles fregint a l’olla, anem triturant la ceba, els alls I el pebrot verd.Traiem les morcilles que han de quedar desfetes.
a la mateixa cassola I afegim el sofregit a foc lent uns 15’
afegim el tomàquet I un parell de fulles de llorer i deixem que faci xup xup
afegim les morcilles cuites i les llenties, un parell de voltes i posem l’aigua ( no se la quantitat que se li ha de tirar) jo ho faig a ull.
Si poseu llenties pardines, segurament amb 30’ de cocció ja en tindreu prou, però si les poseu de les grans doncs una horeta mes o menys.
Espero que us hagi agradat les meves llenties, a casa ens agraden molt, ja que abans les feia amb la costella de porc i el xoriço i tota la carn quedava al plat, doncs ara ja no, es menja tot.
Com ja he dit abans en faig una mica mes, per una altre dia barrejar-les amb arrós blanc, que estan boníssimes.
Bé espero que us hagi agradat.
Bon profit.
Si poseu llenties pardines, segurament amb 30’ de cocció ja en tindreu prou, però si les poseu de les grans doncs una horeta mes o menys.
Espero que us hagi agradat les meves llenties, a casa ens agraden molt, ja que abans les feia amb la costella de porc i el xoriço i tota la carn quedava al plat, doncs ara ja no, es menja tot.
Com ja he dit abans en faig una mica mes, per una altre dia barrejar-les amb arrós blanc, que estan boníssimes.
Bé espero que us hagi agradat.
Bon profit.
16 comentaris:
A mi em passava com tu, no m'agradaven i ara m'encanten al hivern calentetes i al estiu fredes.
Aixó de cuinar per 2 ja s'acava!!!!!
Hola Gina,no te alarmes con lo del atún.Te cuento,el año pasado fui a unas jornadas para alimentarse mejor,y una médica nutricionista nos estuvo dando consejos para llevarlos a cabo con nuestros pacientes,el caso es que dijo que los pescados de la familia de los túnidos,entre otros,transportan metales pesados y mercurio.Vamos a ver,por comer una lata de atún desde luego no te vas a morir,pero recomendaron en niños no sobrepasar de 1 lata a la semana y en mujeres embarazadas,y se comentó que se podía sustituir por caballa.Yo no he dejado de comer atún,pero lo alterno con la caballa,y cuando tenga niños tendré especial cuidado,pero que no cunda el pánico!!!
Besos guapa.
m'ha agradat, gina, tot i que jo les faig diferent, perquè després de coure-les la meitat les guardo per fer amanides. però amb aquest sofregidet i el botifarró que tu hi poses, queda una salseta que déu n'hi do!
dolors: ais sii a l'hivern ben calentes i a l'estiu amb una bona amanida. jeje. gràcies per la teva visita.
almudena: nunca habia odio esto, y claro ahora que estoy embarazada pues tendre que consumir menos. pero pq es, pq va en lata o puedo comer atun del que va en bote de cristal?? gracias guapaa
manel: no t'havia vist per contestar-te, segurament estavem al bloc els dos alhora jeje. sii com li deia a la dolors tb es poden guardar per amanida, pero clar amb el sofregit doncs que millor que un altre dia de potaje amb arròs.
gràcies per la visita
manel: no t'havia vist per contestar-te, segurament estavem al bloc els dos alhora jeje. sii com li deia a la dolors tb es poden guardar per amanida, pero clar amb el sofregit doncs que millor que un altre dia de potaje amb arròs.
gràcies per la visita
Ei bonica!Tu avisa'm quan tornis a fer llenties, que jo et porto un tupper buit. Aixi t'entrenes per a cuinar per a més. Ahhh, i els botifarrons tenen molt bona pinta. Un petonet. La tonyina no afecta a l'embaràs. No pateixis!!!!!
Hola Gina!!
Hoy sin quererlo me has ayudado en la cocina. No sabia que hacer mañana para comer y ala, pues lentejas!! Va bién ojear el blog y además me animas a cocinar. Ya sabes... Por cierto, con lo de las morcillas, yo tengo que comprar para las lentejas y para comer mientras las hago. Deboro!!
Cuantas recetitas ricas Gina, hace días que no te visitaba por falta de tiempo.
Un beso
Nomes pero 2 per poc temps despes per 4
Wow! Llenties light, ehhh??!!
Jo en vaig fer ahir. La veritat és que sempre vaig ser una nena atípica, m'agradava molt el peix, i les llenties, no eren una passió però també me les menjava sense problemes... ara sí que sóc una apassionada de les llenties: les faig en sopa, en amanides... a més, recomanen el seu consum mínim tres cops per setmana per equilibrar el colesterol bo, i aquestes coses (sisi, estem en fase "tornem-nos súpersans"), però clar, no pot ser tres cops a la setmana potaje tenint en compte que treballem asseguts tot el dia i esforç físic 0%!.
Molt bones, sí senyoreta!
Jajaja, ya veo que no soy la única a la que no le gustaban las lentejas de pequeña... yo era por decirlo finamente un poco "rancia" y "ñoña".
Eso sí mi madre, como todas las madres, me quería aunque fuera tonta comiendo.
Y ahora, aquí me tienes: adoro las lentejas, me chiflan, de verdad.
Y parece que tu receta y la mía son primas hermanas. Una delicia.
Un beso.
¡Hola Gina! Yo creo que a los niños pequeños no les gustan mucho las lentejas, debe ser por eso que mi abuelo siempre decía "Lentejas, comida de viejas". Pues yo debo ser muy vieja, porque me apasionan. ¿Que tal tu tripita? Un besazo. Sonia
la veritat es que tenen una pinta meravellosa, i haig de dir-te que no son el meu fort, però segur que als de casa meva els hi faré un dia. gracies petons.
Que bé, la meva debilitat, el menjar tradicional i damunt de cullera, és tot un descobriment aquest blog, prometo anar-me donant passejos per aqui de tant en tant.
Una abraçada des de ses Illes
laia, prepara el tupper.
cristina: hay que comprar solo las morcillas que necesitas para las lentejas. que son muy pecadoras.
pepi: tranquila, ya veo en tu blog que no canvias muy a menudo de receta, pero yo estoy aqui para seguirte.
regi: bueno encara falta algun temps pq mengin llenties no?? jajaj. ja en tinc ganes.
sara: tres cops per setmana?? uff em penso que jo amb una ja en tinc prou i més si estàn fetes d'aquesta manera. en amanida tb m'agraden molt.
inmaculada: yo tb era bastante ñoña como tu dices, pero ahora al hacerme mayor pues aprendido que hay que comer de todo y esto de las lentejas son fenomenales.
sonia martin: es verdad, lentejas cosas de viejas, jaja pues yo ahora tb debo ser vieja ya. mi tripita de momento va creciendo despacito, uff que largo todo esto.
mome: fes-les aixi ja veuràs com els hi agrada, jo abans les feia amb costella de porc i xoriç i el plat quedaba a tope de la carn. i vaig decidir de fer-les així i en Dani es llepa els dits.
pep lluis: estarè encantada de trobar-te per aqui.
gracies a tots per la visita
gracias a todos por la visita
Publica un comentari a l'entrada