dissabte, 15 de març del 2008

AREPAS

Aquesta recepta no és d’aquí, ens remuntem als anys 70 quan els meus tiets van haver de marxar cap a Veneçuela, és típica d’allà i jo amb els consells de la meva mare i la meva tieta li he donat algun toc personal.
Espero us agradi i us animeu a provar-la.
Som-hi

INGREDIENTS
Per la massa:
Farina de blat



aigua calenta amb mantega

Per el farcit:
Es pot utilitzar tota classe de coses, com són el formatge, la tonyina, pernil, peró lo mes bó per mi es fer-ho amb “ carne mechada”.
Aquí us dono els ingredients:
Vedella ( si pots ser de la part de la falda, perquè es la que va millor per “ deshilachar”)
Un tomàquet
3 cebes
1 pebrot
1 pebrot verd
Una cabeça d’alls
Una pastanaga
Una mica de comí
Llorer
Sal

PREPARACIÓ:

Primer començarem a fer la carn, ho posarem tot en una olla com si anéssim a fer un caldo. I posarem: la carn, un tomàquet, una ceba, un pebrot vermell, una pastanaga, una cabeça d’alls, comí i sal. Ho deixarem coure un parell d’hores. Quan estigui fet ho deixem refredar.



Mentrestant anem preparant el sofregit un parell de cebes, el pebrot verd i dos o tres grans d’all o triturem tot junt i o afegim amb una cassola i que es vagi fent a foc lent amb una mica de llorer, comí i sal.
Quan estigui tot cuit afegim un dit o dos de tomaquet triturat i ho deixem un parell de minuts al foc.

Quan tinguem la carn tèbia o freda l’anem “deshilachando” i quan la tinguem tota feta ho barregem amb el sofregit.


Ara nomes ens falta fer les arepas.
Posem en un pot l’aigua amb la mantega i ho escalfem fins que estigui tebi.
En un bol hi posem la farina de blat i anem afegint aigua fins que ens quedi una massa per poder moldejar bé.
Es fan unes boletes i ho aplanem com si fossin panets de pa, no s’han de fer ni molt gruixudes ( quedarien crues per dins), ni molt fines ( no es podrien obrir per farcir ).

Quan les tinguem fetes passem a fregir-les amb abundant oli i molt calent i un cop fetes veurem que estan daurades i cruixents, les anem posant amb paper absorbent perquè treguin tot l’oli restant.
Ara nomes ens falta que cada convidat es vagi obrint les seves i es vagi ficant la “ carne mechada”.
Espero que us hagi agradat, es entretinguda de fer però us asseguro que val la pena.
si pot ser, acompanyeu-les amb una bona amanida i un bon vi.

Bon profit.



12 comentaris:

Sara ha dit...

Hola Gina!!

Abans que res: benvinguda al món dels gastroblogs!

El teu, promet molt: pastís de formatge, i receptes amb història (com les Arepas, o l'Arròs de la cunyada).

Et visitaré, si m'ho permets, de tant en tant!

Una abraçada,

Sara

gina ha dit...

hola sara, estaré encantada que visitis el meu blog.

Unknown ha dit...

Que buena pinta tiene estas Arepas, nunca las he comido, miraré la receta con detenimiento, que creó que la entenderé, sin mucho problema.
Un saludo

gina ha dit...

pepi ya e puesto el traductor, espero que te sea de gran ayuda.
ya veras que es facil de hacer i riquissimas

Recetas al instante ha dit...

Arepas uf es lo mas rico que yo he probado.
Saludos
olga.

gina ha dit...

olguis gracias por tu visita, te voy a linkar ok.

Anònim ha dit...

Yo ni sabia lo que eran las arepas hasta que conocí este blog. Habia escuchado hablar de ellas claro, pq mi amiga las suele hacer.
Cuando vi las fotos y la receta ya lo entendí todo, y más cuando las prové por primera vez. Tenia razón mi amiga, están buenisimas!!!
Gracias Gina por colgarlas en tu blog ya que he entendido la receta bastante bién gracias a la correcta descripción de y sus fotos.

Anònim ha dit...

El anónimo anterior era mio, quisiera tener nombre y he escojido éste.

gina ha dit...

maduixa, te conozco?
espero que las hagas muy pronto y ya me contaras.
gracias por visitarme.
salut

Anònim ha dit...

Tengo una amiga que se llama igual que tú. A ver si serás tú.....jejejje

Anònim ha dit...

Aquesta recepta també l'he probat, però d'això ja fa uns quants anys... ho haurem de repetir...
I recorda que tenim pendent provar les d'aquell restaurant que et vaig comentar...
Així que a la propera visita toca turc i a la següent, arepas.

gina ha dit...

maduixa jejej, nada más.
anònim, la pròxima serà al turk, segur que ens agrada.
una abraçada.