A quantes cases no es fa normalment una vegada a la setmana pasta i d’entre elles els típics macarrons ??
Doncs ahir com que varem dinar Macarrons vaig proposar-me que ho posaria al bloc, perquè tothom pogués veure com es fan a casa.
A casa em refereixo a casa meva, perquè tan la meva mare com la mare d’en Dani els fan diferents, aixó si, tots dues maneres molt bones.
Doncs comencem,
Doncs ahir com que varem dinar Macarrons vaig proposar-me que ho posaria al bloc, perquè tothom pogués veure com es fan a casa.
A casa em refereixo a casa meva, perquè tan la meva mare com la mare d’en Dani els fan diferents, aixó si, tots dues maneres molt bones.
Doncs comencem,
Ingredients:
250g de macarrons
200g de carn picada barrejada ( vedella i porc)
1 pastanaga ( o carrota com es diu a l'Empordà)
1 ceba
1 pot de tomàquet triturat ( millor si el feu servir natural, però jo no en tenia i es clar porta més feina perquè li hem de treure la pell i la grana)
Formatge de bola que el ratllarem nosaltres mateixos.
Preparació:
Primer de tot triturem la ceba amb la pastanaga anem sofregint molt a poc a poc, jo hi han dies que si tinc temps que ho deixo quasi bé 45’ que es vagi sofregint a foc lent.
tirar-hi el tomàquet.
D’altra banda quan tinguem el sofregit fet anem posant l’aigua a bullir i aprofitant que es fan els macarrons sofregim la carn en un altra paella.
Quan ho tinguem tot llest, només ens falta escórrer el macarrons I barrejar primer la carn I després el sofregit del tomàquet.
Ja tenim un plat de macarrons i afegim formatge ratllat i a taula a menjar ben calent.
He de dir que a mi tot els plats que siguin de menjar calent me’ls he de menjar així si no ja no m’agraden.
Espero us hagi agradat.
Bon profit.
Ja tenim un plat de macarrons i afegim formatge ratllat i a taula a menjar ben calent.
He de dir que a mi tot els plats que siguin de menjar calent me’ls he de menjar així si no ja no m’agraden.
Espero us hagi agradat.
Bon profit.
11 comentaris:
Gina!!
aquí m'has tocat la fibra sensible... prometo enviar-te la recepta amb foto dels que fa la meva yaya... són genials!! i em surten deunidó de bé!
Marta doncs l'espero pq com els macarrons de la iaia no ni han caps. la meva iaia també els feia molt bons.
Tens molta raó, aquestos tenen una pinta super bona!!!!!
Hola Gina:
que deliciosos macarrones que has hecho.
La verdad es un plato sencillo que agrada siempre a la familia y amigos.
Yo la verdad los hago poco porque en casa mi esposo y mi hijo no les gusta mucho pero yo de vez en cuando me doy el gustito a mi jaja.
Respecto de los desayunos estoy variando un poco pues yo siempre terminaba comiendo pan con mantequilla o sandwich y la verdad que a mi me encanta la comida pero me gusta variar y asi como me fascina el pan cuando lo como mucho como cualquier otra comida me canso y opto por dejar unos dias el pan ademas que me cuesta comer frutas,quesos y cosas mas sanas por eso me estoy motivando a desayunar mejor y la verdad me siento mejor y aguanto mas por la mañana para no estar picoteando cosas que no son sanas.
Saludos y que tengas un buen termino de semana.
olguis.
Me encantan los macarrones con tomate, saben a comida casera de esa que te comerías el día que llegas más cansado y con más hambre. En mi casa los llamamos macarrones cuarteleros, y los hacemos con chorizo. Un abrazo y a seguir cocinando.
Llàstima que no t'agradin els meus macarrons. Jo que pensava que eren molt bons.
El bi-tiet.
hola gina: me encanta la pasta,estos macarrones estan diciendo,comeme,un saludo
Hola Gina ! que bons els teus macarrons! M'encanta la pasta , jo en menjaria cada dia , i com be dius tu un dia a la semana no falten els macarrons o spaguetis, els nostres son bastant similar als teus,sense pastenaga, encara que la propera vegada probare a posar-ne, que quan mes verdura millor ...
Una abraçada de Amparo
Ah! i també volia donar-te l'enhorabona per el teu bloc tan xulo.
Hola Gina! Me gusto mucho tu lomo con cerveza, con su salsita para mojar pan, mejor que mi pollo que era un poco light, con eso de la dieta.
Por cierto me encantaron tus ensaimadas, me hicieron recordar cuando vivía en Menorca, que me pegaba unos desayunos.
Un Saludo
Me encantantan las pastas, criada por familia italiana, era evidente que todos los domingos: habia pasta! ay los sabores de infancia!
que pases un lindisimo fin de semana!
andrea
tenan bona pinta, i coincideixo amb tu millor tomaca natural.O si no li poso poquet.
Publica un comentari a l'entrada